El racó preferit del meu cos

Les parts que m’agraden més del meu cos són els ulls i les mans. Als amics els hi agraden més els ulls, perquè quan dona la claror del Sol, es tornen d’un altre color, de color mel, però també les mans.

Amb els ulls veus tot lo que hi ha al teu voltant. Per exemple, quan marxes de viatge a algun lloc on no hi hagis anat mai, te’n recordes de les coses que has vist, i quan estàs trista, pots arribar a plorar.

En canvi, amb les mans sents les coses que amb els ulls no pots sentir, com tocar, agafar, sentir, etc. És clar, que estic parlant de les meves mans, amb els dits llargs i amb un anell al dit gros i amb les ungles gairebé sempre pintades.

I ja que en tinc de les dues coses, les aprofitaré al màxim!

El meu nom Judith

Jo no sé d’on ve el meu nom. Em dic Judith, però alguns amics em diuen Juditaah, perquè han decidit que aquest sigui el meu mot. És així i no hi ha res a fer. Molta gent escriu el meu nom com a Judhit. Tampoc hi puc fer res.
El que la meva mare m’havia explicat és que, quan vaig néixer, van agafar uns papers i van posar els noms que volien. La meva mare volia posar-me el seu nom, el meu pare Andrea, la meva tieta Noelia, i el meu germà Judith.
Així doncs van fer un sorteig, i el paper final va ser Judith, però la meva tieta va dir que el repetissin una altra vegada, i altre cop va sortir Judith. A la fi ho van acceptar.
El meu nom m’agrada més que els que em volien posar...em dic Judith !!!!!!!